Ara que deixo el 2 per donar la benvinguda al 3 no vull que hi falten tots els trossets de mi.
Reuniré a la reivindicativa i la valenta, la que fuig de tot arreu, i es pensava que mai posaria la banda enlloc, i ho ha fet, i tant que ho ha fet. La dels jo mai, mai, i se'ls empassa tots. La que sempre estaria ballant despentinada i sense importar-li si la roba combina o no.
I també la que s'ha deixat seduir i ha confós l'amor amb un moment banal. La que quan més hauria d'aixecar la veu, no sap per què, però se li apaga en sec, vindrà de la mà de qui clava el puny a la taula per dir prou. Tampoc poden falta la intuïció, la intensa que no sap si riu o plora aferrada al coll de les imprescindibles, i la desvergonyida que trobarà en algun racó a la timidesa. Tampoc vull que falten la caòtica, la despreocupada, l'extremista, i la que tot ho observa en silenci. I sobretot no pot faltar la somiatruites que encara creu que els desigs de les candeles es compleixen.
I totes juntes bufarem els 30 amb tota la força, energia, il·lusió i esperança en aquesta nova dècada.
No tingués per, estima el que ara veus, que farem possibles els moments especials, ens sanarem juntes quan alguna cosa fallarà. Que tot depèn d'un sí o del ja n'hi ha prou, i si soles no podem no et preocupes, tinc un cercle vital per ocasions especials que ens faran costat en tot, i només cal mirar a l'esquerra del llit per saber que tot anirà bé. Ens estimem i estimarem en aquell amor pur i tan nostre que no tothom entén.
