El 2020 ha marxat i l'acomiadem amb un grup petit, omplin els dits d'una mà, però no li direm adéu colpejant la porta perquè el recordarem sempre.
El 2020 ha estat el de tornar a marxar de casa i construir-ne una altra a escassos 900 m, amb aquella persona a la qual li donava llargues perquè amb un cert vertigen ho veia venir. El d'aprendre noves rutines, abraçades amb sentiment, riures que ressonen, i llàgrimes que cremen, que la roba mai em quedarà com a Maria Cinta, amb les mirades que ho diuen tot, amb coratge, valentia i por, molta por, el de saber del cert que ens ha tocat la loteria, tot i que no ens tornen ni els diners, i que per primera vegada m'he atrevit amb la recepta de la mare.
I sense greus motius per queixar-me li hem donat pas a 2021 que l'esperem amb il·lusió, desig, amor, i sense demanar-li gran cosa més que a la resta dels anys...